1.
boca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura per la qual un animal incorpora els aliments. En l'home i en molts animals, cavitat que conté la llengua i les dents i va des dels llavis a la faringe. Cal posar-li el menjar a la boca. Se'l va ficar sencer a la boca. Menjar a boca plena. estar en boca Estar amb apetit de menjar [...]
|
2.
bocaterrós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està boca avall, de boca a terra. El van trobar bocaterrós. de bocaterrosa Boca avall, de boca a terra. Posa'l de bocaterrosa. [...]
|
3.
vitualla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provisió de boca, especialment en els exèrcits. [...]
|
4.
glopejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir per un temps dins la boca agitant-lo (un glop d'un líquid) per rentar-se la boca, per assaborir-lo, etc. [...]
|
5.
cric 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle de vidre molt estret de boca, que raja molt poc. [...]
cric2 -a
|
6.
bocadur -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur de boca, s'aplica a un cavall, a un mul, etc. [...]
|
7.
bocafort -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fort o dur de boca, s'aplica a un cavall, a un mul, etc. [...]
|
8.
rumor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Notícia que corre de boca en boca. Corren rumors de guerra. El rumor públic l'acusa. [...]
|
9.
rapinyant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que duu una presa a la boca, s'aplica a un animal salvatge. Una guineu rapinyant. [...]
|
10.
a bocons [o de bocons]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Boca per avall. [...]
|